Un "Teleco" amb electrosensibilitat aconsegueix la incapacitat per a treballar entre wifi.
El TSJ de Madrid reconeix el dret a una prestació que li va negar l'INSS
"És la primera incapacitat total que hem aconseguit deguda exclusivament a aquesta síndrome", explica l'advocat Jaume Cortés, del Col·lectiu Ronda.
Un enginyer de telecomunicacions que treballava en Ericsson i pateix electrohipersensibilitat, una síndrome neurològica que es dispara en exposar-se a ordinadors, wifi, telèfons mòbils i espais en general amb alta activitat elèctrica i electromagnètica, ha aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Madrid li reconegui que no pot seguir exercint la seva professió sense emmalaltir i té dret per això a una prestació per incapacitat. L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) l'hi va negar fa dos anys emparant-se en la dificultat per provar l'existència d'aquesta síndrome.
"És la primera incapacitat total que hem aconseguit deguda exclusivament a aquesta síndrome", explica l'advocat Jaume Cortés, del Col·lectiu Ronda. L'INSS considerava que era impossible determinar les limitacions funcionals derivades d'aquesta síndrome d'electrosensibilitat basant-se en informes de l'Organització Mundial de la Salut sobre "l'heterogeneïtat i vaguetat dels seus símptomes".
"Parlar pel mòbil em provocava acúfens i mal de cap en menys d'un minut. Però a més de l'oïda envermellida pel mòbil, tot just aconseguia dormir, em vaig tornar agressiu fins a arribar a provocar accidents, estava enfonsat i el meu cervell cada vegada anava més lent. Vaig arribar a oblidar el nom d'amics de tota la vida. Tot plegat va augmentar la depressió, l'ansietat ... ", explica Ricard de Francisco, l'enginyer de telecomunicacions de 47 anys a qui tot el fil el porta a un ampli i cada vegada més divers patiment. Al principi va pensar que era un problema de salut mental, però els especialistes l'hi van descartar. "Però la meva tiroide es va normalitzar quan vaig estar un mes sense treballar, i el mateix passava amb altres parts del meu cos".
A Ericsson -després d'un període de baixes en què no es reconeixia aquesta síndrome, "no existeix, em deia la meva doctora del servei mèdic" - el van acabar acomiadant precisament per electrosensibilitat. No hi havia cap lloc lliure d'ones en l'empresa ni tasques telemàtiques que poguessin reduir el risc de la responsabilitat de la companyia en la seva salut.
Se'n va anar a l'atur i va reclamar la incapacitat: "On puc anar a treballar que no hi hagi un router?". Primer l'hi van denegar i ara l'ha aconseguit per via judicial. No pot treballar. Ni pot usar transports públics, entre altres raons, perquè la sensibilització va ampliant-se a substàncies químiques. "Miro pobles als quals poder traslladar-me, però els ha donat per posar wifi als carrers".
Viu a Madrid i pel carrer cerca antenes. A casa, telèfon fix i un mòbil GSM, amb molts menys megahertzs que els mòbils que fan de tot. "No és fàcil trobar aquesta informació. A les botigues al·lucinen amb la pregunta. Cal buscar l'índex SAR ". El seu mòbil fa servir una freqüència menor i porta apagades totes les possibles connexions sense fils. L'utilitza amb auriculars perquè arriben menys ones i és possible reduir encara més l'efecte amb uns allargadors que emeten al final amb aire, "però és difícil trobar-los".
En el cas del enginyer madrileny, la clau de la sentència favorable ha estat tenir un informe de la sanitat pública, en aquesta ocasió, el d'un internista estudiós del tema de l'hospital de Guadalajara. "És la història de totes aquestes malalties, no existeixen fins que els afectats reclamen i un jutge les reconeix i es converteixen en notícia ", explica l'advocat del Col·lectiu Ronda. Va passar amb la fibromiàlgia, amb la fatiga crònica - "avui ja tenim unes 300 invalideses reconegudes per aquesta causa" -, amb la sensibilitat química múltiple, "unes 50 guanyades". Ara li toca a l'electrosensibilitat.